REBOSTERIA SELECTA
(algunes lectures recents, a cura de J. B. i B.)
Maria Rosa Font i Massot: La llum primera
Eliseu Climent editor. Col. Poesia 3 i 4, 122. València, 2005.
Poesia del dolor de la separació, de la pèrdua: aquesta llum primera de Rosa M.
Font colpeja el lector, tant per la bellesa dels poemes com per la contundència amb què
és expressada la pena i l’afany de (sobre)viure.
Viure cansa: és llavors que s’espera la resplendor que segarà la llum. "Quan
mor la nit i la sang es fa terra, / ploro pel vent, per l’àngel de marbre, per
l’ombra".
Joaquim Carbó: Un disset de maig
CIM edicions. Barcelona, 2005.
Encotillat sempre sota l’epígraf d’autor per a joves, Carbó ha gosat
traspassar en diverses ocasions el Rubicó que el cànon marcava: només cal rellegir, per
exemple, "Els orangutans" per adonar-se de quin novel·lista –sense
adjectivar– els savis que codifiquen han col·laborar a fer oblidar.
Ara torna a mostrar les seves qualitats de narrador: sota l’aparent de la descripció
de la quotidianitat –un dia qualsevol–, descabdella una suggerent escriptura que
s’instal·la en el rasant entre la memòria i la reflexió.
Damian Tabarovsky: Literatura de izquierda
Beatriz Viterbo editora. Rosario, Argentina, 2004.
A través de cinc breus assaigs, Tabarovsky (Buenos Aires, 1967) reflexiona sobre allò
que ell anomena "literatura d’esquerra", concebuda com un anar més enllà
de l’herència de les avantguardes clàssiques –mortes i enterrades. Allò que
va ser subversió, avui és norma; allò que va ser cerca, avui és resultat; allò que
era transgressió, avui és paradigma.
La "nova" literatura s’allunya dels cànons que, suposadament, la
configuren com a discurs del progrés, per esdevenir una escriptura problemàtica,
fràgil, vulnerable, inacabada, dificultosa, que desconfia dels arguments raonables i
expressa el malestar d’ésser.
Gertrude Stein: Sagrada Emília
Versió de D. Sam Abrams
Cafè Central. Col. Els ulls de Tirèsies, 10. Barcelona, 2005
Un dels personatges més fascinants de l’avantguarda de començaments del segle vint,
un llarguíssim poema ple de paranys lingüístics i de contrasentits –o de
no-sentits–, un dels versos més citats i d’origen més desconegut ("Rosa
és una rosa és una rosa és una rosa") i una versió literalment excepcional, fan
d’aquesta edició un veritable joia. La poesia d’Stein, per primera vegada en
català.
Jordi de Sant Jordi: Poesies
Edició crítica d’Aniello Fratta.
Ed. Barcino. Col. Els nostres clàssics. Barcelona, 2005.
Encara avui constatem que de València ens arriba la millor poesia en llengua catalana, i
per comprendre el fenomen no cal sinó pouar els orígens, que es troben en la
constel·lació de poetes que als segle xv en van crear les bases amb una poesia
autòctona, deslligada de la influència occitana i la tradició trobadoresca, i amb una
llengua que ja assolia la majoria d’edat. Un d’aquests poetes és Jordi de Sant
Jordi, un dels més grans lírics del seu temps i, potser, de totstemps, la
contemporaneïtat del qual queda palesa en aquests versos: "Tots jorns aprench e
desaprench ensemps / e visch e muyr e fau d’enuig plaser; / axí maseix fau de
l’àvol bon temps, / e vey sens ulls e say menys de saber, / e no strench res e tot
lo món abràs; / vol sobre’l cel e no’m movi de terra, / e ço que’m fuig
incessantment acàs / e’m fuig açò que’m segueix e m’afferra".
Susan Sontag: L’écriture même: à propos de Barthes
Christian Bourgois éditeur. Paris, 2003.
Enguany s’ha acomplert el vint-i-cinquè aniversari de la mort de Roland Barthes, i
la lectura del llibre de Sontag és un bon pretext –calia, un pretext?– per
recordar un dels noms imprescindibles per entendre el discurs cultural del nostre temps i,
també, per entendre’ns a nosaltres mateixos. La seva poètica del pensament és
reflex de contradicció i inversió, maneres tardanes de viure, d’avaluar, de trobar
consol, d’aferrar el plaer, d’expressar l’amor.
Enric Sòria: La lentitud del mar. Dietari, 1989 –1887.
Proa. Barcelona, 2005.
Si Sòria havia sorprès al 1994 pel rigor intel·lectual mostrat al primer dietari (Mentre
parlem), la sorpresa es va tornar admiració amb els assaigs Incitacions i L’espill
de Janus. Ara, en aquest crescendo, el lector s’adona que la seva figura
intel·lectual s’acreix a passos accelerats, amb el rigor amb què escomet la
reflexió sobre tants i tant diversos temes, i ho fa per mitjà d’una escriptura
brillant i suggestiva, plena de matisos: i és que, en el fons, hi batega el poeta.
Laura Borràs (editora): Textualidades electrònicas
Editoral UOC. Barcelona, 2005.
A través de diversos assaigs que signen experts de diferents centres
d’investigació, el llibre aplega reflexions sobre Internet, i de quina manera les
TIC modifiquen el mateix procés de creació literària. Com canvia la manera de mirar el
escenaris de la literatura; com va naixent un nou concepte de llibre, d’autor, de
lector; com són de diferents els indrets on s’amagatzema el saber, lluny de la
universitat, els convents, les biblioteques.
Un llibre per meditar, ara que encara som a frontissa de la ruptura dels temps.
Carl J. Buckhardt: Una mañana entre libros
Edició i traducció d’Andrés Soria.
Abada editores. Madrid, 2005.
Conversa (suposada) entre Rilke, el llibreter Augustin, el senyor Herr i el propi
Buckhardt sobre el poder mediador que té la literatura, en l’atmosfera del París
d’entre guerres. Una petita obra mestra, que es llegeix tot d’una, amb
delectança.
Imre Kertész: Diario de la galera
Traducció d’Adan Kovacsics.
El acantilado. Barcelona, 2005.
"A falta d’una millor cosa, he fullejat els meus diaris. La meva vida és una
novel·la peculiar. Hi ha una indubtable coherència. D’altra banda, si bé aquests
apunts revelen una forma de vida força digna d’atenció enmig de l’ensulsiada
centreuropea, precisament aquestes circumstàncies els inutilitzen del tot com a document
d’una forma de vida que mereixi l’atenció: resulten inútils perquè no
serveixen (no poden ni volen servir) de consol per seguir vivint."
Níus:
Feliu Formosa ha estat guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres catalanes
d’enguany, una distinció que honora, alhora, el mateix Premi. Des d’aquestes
pàgines volem felicitar el poeta, traductor, assagista i home de teatre, i també
l’amic i col·laborador d’aquesta revista, tot incitant-vos a revisar el
monogràfic que li vam dedicar fa un temps (TBR 33).
Caràcters, en el seu número 32, publica un Balanç literari de l’any 2004
que, si més no, té el mèrit de ser una "altra" mirada i uns
"altres" noms, una mica lluny de les habituals tietes barcelonines.
Els Marges publica en el seu número 76, entre altres, un magnífic assaig de
Manuel Carbonell: "Rilke pensat per Heidegger".
Matisse-Dérain: 1905, un été à Colliure és el títol d’una
extraordinària exposició que té lloc durant tot l’estiu al museu de Ceret.
|
49
Narrativa