CAMP DE JOC
Ni el xiulet de l’àrbitre.
Ni els regalims de suor.
Ni la sentor de multituds.
Ni la tensió del moviment.
Ni els crits del públic.
Sóc al mig del camp de joc
i no tinc més que paraules.
_______________________
FIL MUSICAL
Aspiro, sovint, líric, a la música
de les esferes, als cors angelicals,
mentre em sé arrelat en canvi
a la música ambiental, al mobiliari
d’hotel del gust de tots
que és com dir de ningú. No cansa
allò que pertot regna, i sí
una presència de solemnitat
continuada, que vol invitar a l’èxtasi
sense interrupció. Aspiro a la música
de les esferes només
en la forma covarda que em permeti
un retorn amable al fil musical.
Dèbil com tots, cobejo
la vida apacible.
_______________________
A PARTIR DE "SÍRIA" D’EUGENIO MONTALE
Deien els antics que la poesia
era una escala a Déu. Potser ja no és així
ara que em llegeixes. Però el dia vaig saber-ho
que per tu vaig retrobar la veu; paraules
d’un altre que et vull dedicar, perquè
jo tinc per tu la veu i el dia
i, en absència de Déu, pujo l’escala
que em porta fins on ets. La poesia
no és certament allò que deien els antics
ni potser tampoc allò que creia Montale,
però em va retornar per tu,
a qui dedico tots els meus poemes.
Tres poemes de Josep Maria Ripoll
Narrativa