  |
índice no. 43: juliol -agost 2004 |
|
índice no. 43: juliol -agost 2004 |
 Rebosteria selecta 43 Algunes lectures recents a cura de J. B. i B.
|
| Giacomo Leopardi: Cants. Edicions 62 - Empúries. Barcelona: 2004. Trad. de Narcís Comadira. Leopardi (Recanati, 1798 – 1837) és un dels grans
–de debò grans– noms de la cultura europea. En la seva breu i turmentada
existència va escriure els Zibaldone, monumental calaix de sastre de reflexions, i
els Canti, aplec de quaranta-un poemes que resumeixen tota una vida. Si la poesia
sempre és condensació, en Leopardi trobem la plena justificació del concepte
"poesia pensant" a què, en ocasions, ens hem referit en aquesta mateixa
secció. Poesia de l’amargor, de la lucidesa, del desesper confiat, del cor fendit
pel desamor i la vitalitat intel·lectual, del desesper: "Posa per sempre. Assai /
Palpitasti. Non val cosa nessuna / I moti tuoi, né di sospiri è degna / La terra. Amaro
e noia / La vita , altro mai nulla; e fango è il mondo" (...) "E
l’infinita vanità del tutto". José Corredor-Matheos: El don de la ignorancia. El darrer lliurament, per ara, d’un dels més destacats i independents poetes
actuals. Corredor continua el seu particular interrogar (i interrogar-se) a través del koan,
transformat-lo en una poesia que sembla anar abandonant corporeïtat a mesura que
progressa la seva essencial cerca. Joan Vila Casas: Operació viaducte. Doblant la seva activitat artística (pintura i ceràmica) amb l’escriptura (novel·la, conte i teatre), Joan Vila Casas (Sabadell, 1920) ha bastit un notable discurs d’exploració del sentit mateix de l’art i dels diversos aspectes de la pintura del nostre temps. Saludem la feliç reedició d’una de les seves sis novel·les, que fins ara constituïa material introbable. Si com a pintor ha excel·lit en una obra que va ser catalogada com a abstracte, concretada en les planimetries (que Bonet Castellana va incorporar en diversos edificis), com a escriptor ha emprat una prosa àgil, transparent i eficaç, que li faci volar, literalment, les inquietuds intel·lectuals; el ritme dels diàlegs incorporats en les novel·les fa que el lector no pugui abandonar-ne la lectura. En aquesta ocasió, la persecució del "Viaducte" de Van Gogh li serveix de
pretext per endinsar-se en la reflexió sobre l’originalitat, la còpia i la
falsificació. Roberto Bolaño: Entre paréntesis. Bolaño (1953- 2003) és un dels noms més destacats del que en podríem dir "la segona (o tercera) onada" d’escriptors llatino-americans entestats en el permanent afany de renovar el llenguatge de la novel·la. La seva obra va obrint-se pas, ara que ja no és entre nosaltres, com una sòlida, imprescindible referència. El present llibre és una recopilació d’un centenar de peces de tota mena, que
constitueixen l’itinerari intel·lectual –potser una autobiografia– de qui
afirmava ser "más feliz leyendo que escribiendo". J. M. Coetzee: Foe. El darrer llibre de Coetzee traduït al català recrea el mite de Robinson Crusoe, però ara és l’autor (Foe) qui rep la visita, en el Londres de començaments del segle divuit, de la dona que ha sofert el naufragi i l’estrany exili en l’illa on ha conviscut tant de temps amb Cruso i Divendres. Novel·la dins de la novel·la, Foe és una brillant reflexió sobre les relacions humanes dutes al límit, sobre la solitud, sobre el sentit darrer de l’escriptura. Tot un Coetzee –que vol dir una escriptura intensa, sovint aspre, eficaç i directa. Un plaer de lectura, una festa de la intel·ligència. Marta Marín-Dòmine: Traduir el desig Si traduir és triar, decidir a cada topall quin mot de la llengua
d’arribada ha de substituir el mot de la llengua d’origen, ¿quins són els
(inconscients) mecanismes que fan prendre cada decisió? Aquest llibre, el primer que
s’escriu a Catalunya que connecta la traducció amb els principis freudians i
lacanians i la moderna crítica textual i lingüística, posa de manifest que, més enllà
del sentit, la traducció estableix –o fa néixer– noves i especials relacions
entre les paraules. Kirmen Uribe: Mientras tanto dame la mano. Uribe és avui una de les referències més destacades de la "nova"
poesia basca, aquella que en diríem postatxaga. Poesia urbana, feta amb un
especial ritme, directa i punyent com un llampec; una poesia que ha assimilat el llegat de
la tradició bertzolari i que l’ha posat en el segle vint-i-u: "en los
fragmentos / reside la esencia de la realidad". Montserrat Bacardí: Anna Murià. El vici d’escriure. Tal vegada la millor manera de travessar l’espill per veure què hi havia
"a l’altra banda" d’Agustí Bartra pugui ser aquest assaig biogràfic
sobre Anna Murià (1904-2002). I és que, en efecte, Bacardí ha tingut l’encert de
posar el focus sobre la persona de l’escriptora Murià, per ella mateixa
–sense negligir-ne, com és lògic, l’excepcional importància que va
constituir, en tots els aspectes, tants anys de convivència amb el poeta. I és aleshores
quan redescobrim la grandesa de la militant intel·lectual, la infatigable escriptora, la
lúcida articulista. NÍUS (Notícies Breus): La botiga de l’Emboscall. L’editorial que Jesús Aumatell va crear ja fa cinc anys, i que ha generat un dels catàlegs més intensos i interessants de la (nova) literatura catalana, dóna un pas més en el camí de la professionalització amb l’obertura d’un establiment que exhibeix permanentment tot l’extens catàleg editorial. Al carrer de la Riera número 31 de Vic. La garúa és el nom d’una nova editorial de poesia de Santa Coloma de Gramenet, que dirigeix Joan de la Vega. Els dos primers títols, de bella i acurada edició, són edicions bilingües amb traducció al castellà: Iconograma, de Màrius Sampere (no consta el traductor) i Una extraña alegría de vivir, de Sandro Penna (traduït per Carlos Vitale). Per a la propera tardor s’anuncia el llançament de la nova col·lecció de plaquettes de Cafè Central. Seran dotze títols per any, i el lliurament inclou textos poètics d’Esther Zarraluki, Elizabeth Barrett Browning, Biel Mesquida, Màrius Palmés, Brane Mozetic i Francesc Parcerisas, entre altres. A Santa Coloma de Farners tindrr lloc els dies 16, 17 i 18 d’octubre el Primer
Simposi Internacional Joan Vinyoli, amb la participació de destacats especialistes de
l’obra vinyoliana i amb dos àmbits o línies d’investigació: "De vida i
somni" i "Domini màgic". Per a més informació: www.uoc.edu/symposia/vinyoli |
| © tbr 2004 Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització |
| navegació: | no. 43: juliol -agost 2004 |
Pep Rosanes-Creus: El marge
|
|
www.Barcelonareview.com anglès | castellà | francès | pàgina de l'editor | e-m@il |
|
Narrativa