  |
índice no. 46: gener -febrer 2005 |
|
índice no. 46: gener -febrer 2005 |
 46 |
| REBOSTERIA SELECTA (algunes lectures recents, a cura de J. B. i B.) ______________________ Carlos Vitale: Unidad de lugar. Unidad de lugar aplega vint anys d’impecable pràctica poètica de qui, tal vegada, és el més gran poeta en llengua castellana instal·lat a Barcelona. Vitale, a més a més de menar una meritòria i impagable tasca de divulgació de la poesia italiana (ja sigui a través de les traduccions o de les múltiples edicions artesanals que ha dut a terme) ha donat als lectors una obra poètica de dimensions mínimes però d’una densitat i profunditat poc comunes, on no és difícil escoltar-hi el tornaveu de Porchia i Fijman. La present edició permet llegir en la perspectiva del temps els quatre llibres, introbables, que formen el "corpus" vitalià. Un selecte regal per a les ànimes que no es deixen engatusar amb poesia de tot a cent: «desdichada la sed que el agua no sacia». El volum s’acompanya d’un cedé amb la veu del poeta.
Els lectors de Vitale poden complementar la mirada històrica sobre la seva poesia abans descrita amb aquest volum de poemes més circumstancials, fruits dels viatges del poeta pel Mediterrani o per la Bretanya, territoris dels seus admirats Guillevic, Ungaretti o Seferis. Una mostra, davant la tomba d’Agamèmnon: «Cuídate de quien te ama».
Mark Rothko: La realidad del artista. Mark Rotkho va ser un dels artistes més importants de la segona meitat del segle
vint, sobretot perquè va saber crear un llenguatge propi –intimista i contundent,
alhora– en un reeixit intent de superar el dictat destructiu de les avantguardes. En
el llibre, que du per subtitol Filosofías del arte, l’artista reflexiona
sobre el món i el lloc de l’art contemporani, i ho fa des d’una escriptura de
gran senzillesa estilística: gairebé diríeu que explica una història –i està
fent teoria de l’art. «Els artistes moderns, en les seves abstraccions, han dut el
món de la tangibilitat i la tactibilitat del món de l’art a les seves
conseqüències lògiques, produint quadres que han fet de la pintura quelcom independent,
lliure –en la mesura del possible– de les associacions humanes.» Agustí Bartra: Primer manuscrit de Xabola. Cada any, i amb motiu dels premis Bartra / Murià, s’amplia el coneixement que
sobre el poeta podem tenir els lectors a través de l’edició d’uns petits
volums de textos inèdits acuradament editats. L’entrega d’enguany és el primer
manuscrit de Xabola, la novel·la amb què Bartra va explicar explicar l’exili
i l’estada en els camps de concentració de la plana del Rosselló. Un manuscrit que,
finalment, esdevindria Crist de 200.000 braços, l’imprescindible monument
literari, testimoni de dolor i amistat, que Bartra ens llegà. Christian Bobin: Soveraineté du vide. Bobin no és pas la primera vegada que entra referenciat en aquesta Rebosteria...,
i segurament no serà la darrera. Amb una escriptura que se situa en el rasant en què la
narrativa esdevé poesia –trencant així la noció de gènere–, en aquesta
ocasió escriu a algú imaginari o imaginat tres cartes, l’objecte de les quals és
la doble reflexió sobre la lectura i l’escriptura –una mateixa passió. «
Lisant, non pas pour savoir, non pas pour apprendre, pour accumuler, pour entasser, pour
acquérir. Non, rien de tout cela. Lisant bien plutôt pour oublier, pour se déprendre,
pour perdre, pour se perdre. Redevenant seul, infiniment seul. Assez seul pour ne plus
l’être jamais.» Miquel Barceló: Quaderns d’Àfrica L’artista Miquel Barceló és un excés. Tot ell n’és un, d’excés. I ho mostra abastament en aquests quaderns africans, fruits de les seves sovintejades estades a diversos indrets (Gao, Abidjan, Tànger, Segu) on sembla cercar-hi la deu espiritual que li permet de continuar la seva aventura artística. Escrits sense pretensió literària («Mai no he pogut escriure un diari... Enveja dels quaderns d’escriptors...Vet aquí dues primeres pàgines del meu anuari...» (i, aleshores, comencen unes llistes caòtiques que mesclen títols de llibres, de discos, de coses a comprar).
La poeta alemanya Lasker-Schüler (1880 1941) va menar una existència molt
complicada sentimentalment i, a causa de a seva condició de jueva, va haver
d’exiliar-se a Jerusalem, on morí. En la seva poesia se li pot llegir la vida,
perquè volia expressar al món la seva visió existencial, però el món no va
correspondre a aquesta passió. La seva condició de "perifèrica" (no vivia els
ambients selectes del Berlín dels anys vint) la va apropar als altres poetes
expressionistes expressionistes, Benn i Trakl sobretot. Una lectura imprescindible, en una
esplèndida edició. Abraham Mohino: La prosa de Rosa Leveroni: instantànies de l’ésser.Eumo Editorial. Vic: 2004. La figura literària de Rosa Leveroni ha estat amagada rere el vel de la seva poesia o, més frívolament, disminuïda per les seves apassionades relacions sentimentals. Mohino ha rebuscat en els arxius de l’escriptora la seva producció en prosa, veritable viver dels seus versos, que revela un ambiciós programa literari que havia dissenyat i que no va poder dur a terme. Un volum de lectura plaent, a la vegada que un brillant exercici teòric sobre el memorialisme i la literatura egòtica.
Una nova entrega de la poesia d’aquest infatigable i prolífic escriptor, en la seva constant cerca d’un objectiu que ell mateix allunya una mica més cada vegada que sembla acostar-s’hi: la desraó més profunda; per això –ja s’ha dit moltes vegades–, la seva és una poesia néta dels "mots en llibertat" dels futuristes, de la no intencionalitat, del no mètode, de l’anti tot. El risc consisteix que surti de la maleta on s’ha / l’hem col·locat. I mentre resti tancada.
José Ángel Valente: La experiencia abisal. Col·lecció de trenta-sis breus assaigs escrits a partir de 1978, en què el poeta reflexiona amb un llenguatge molt proper al filosòfic sobre autors amb els quals va tenir una clara convergència en la formulació de la seva poètica: Zambrano, Celan, Jabès... El nihilisme, entès com a diagnòstic de la malaltia declarada per Jean Paul i Nietzsche ("la mort de Déu"), creua de manera transversal aquests escrits per afirmar-se com un enteniment afirmatiu del no-res.
Marc Masdéu: Els escalfadors. Guanyador de la darrera edició del Premi Taulí, aquest llibre mostra un Marc Masdéu més ferm, encara, que el que el lector va poder llegir a El gos autodidacte. El camí de solitari emprès l’ha de dur a ser un dels noms de futur i amb futur. Poesia dura, de ferida oberta per on penetra l’alcohol de les paraules: diu veritat qui diu ombra, va escriure Celan: la claredat destil·la por, afegeix Masdéu. I a la duríssima cinquena part, Les ulleres del terrorista, escriu «...un sèquit de rates escopien / la gana que no vas saber saciar ... Jo venia amb l’estranya calor a les mans / perquè la mort també escalfa com l’abraçada ». Una lectura que no aporta felicitat ni plany però que, en bescanvi, aporta coneixement. |
| ©TBR 2005 Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització |
| navegació: | no. 46: gener -febrer 2005 |
|
|
www.Barcelonareview.com anglès | castellà | francès | pàgina de l'editor | e-m@il |
|
Narrativa