Carles Hac Mor: Tres poemes

TRES POEMES
DE CARLES HAC MOR

DE LA CARN SONORA D'EN BIEL MESQUIDA

/ matins / remolins / galernes / vam veure l’enriquiment de llum mesurable traslladat al terreny on no veien pas cendra / al buit / així mateix nosaltres aquí / un ull obert el rellotge compta i recompta / esbós d’un paisatge / la taula la fusta d’hores les ànimes / i encara un altre / còdols i pedruscall en coneixíeu les figures un dia / ulls cecs al món / reixa de llenguatge / allò que se’ns belluga / un cop fets petja cristal.lina tenebres / instants els senyals dels quals / en comptes del teu atzar / llums esfèrics / alt i visible per l’arbre del cervell / em vomites les nou vegades / que li floreja la xifra de la immortalitat / al nínxol de totxos el semental amb el ble / encaixades enlloc no les ha descobertes el temps t’hi portaria / la pregonesa / el full aïllat a les escletxes de les rajoles / aquest únic misteri / els empelts de blancor / l’aixella excavada / tenebra obedient la paret no gens escrita / casc de sang que atabala / cors que s’empassen escombraries / tots els vents / la seva formosor / camisa de força / corredisses / fillols / el repicó incontrolat i allò que no se sent en tu / un núvol capcot / bebeu-ho amb cullera / araucana a l’alba / doneu-me el dret de pas / com si afamat el poble ben lluny a cops d’unglot hagués esbocinat el pa / negres / centaure arborat / afegeix-hi això a l’estampa / vam créixer rere el somni marcat amb carbó / una fatalitat petita i tan gran / velles per no res tapades / aurèola de cendres al darrere amb els signes trepitjats / allò escrit és enraonat /

POEMA DE L’ALLIBERAMENT

/ la vaig anar a veure / amenaçat extremadament / no hi he enraonat personalment / pressionat igual de terriblement que abans o pitjor / l’he anat fent a poc a poc i encara el vaig fent / el segon s’ha anat desfent d’aquella pell tan lletja / ara el que vol és tenir la magnanimitat de perdonar-me el que no he fet / no m’ho havia plantejat mai així / la primera m’interessa menys que no el segon / un camí cap a un jo que no existeix / un llum d’oli decrèpit que espera que els insectes hi acudeixin per cremar-los /

ABANS D’AHIR NO L’ALTRE

sota el pont la caravana hi haurà una pobra amb el nas ratat per la lepra els vencedors m’ho seran tot els programes de cinema retallats la resposta cínica amb només el posat a la galeria un diumenge el greu i la impossibilitat d’arreglar-ho el gos i el porró per al cavall de cartró el tren modern vist i desaparegut a la mena de rebost l’Argentina per una carta des de la finestra del despatx els nens al torn de l’hospici una redacció sobre Montserrat de nit l’incendi de la fàbrica al capdavall del passeig una cançó mexicana l’habitació de les minyones els llibres la butaca i el senyal a la galta el marbre de la finestra la cuneta els mussols les butllofes a les cames un vaixell que va passar la nena veïna l’estació de trens la tartana per anar a Butsènit la porta que portarà a l’hort el gos enterrat a la vorera l’anguila a la banyera les gallines al celobert conills el despatx del vencedor els pistolers que aniran a matar maquis el riu el quadre d’honor

© Carles Hac Mor

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització