D’après un voyage au Tassili, per Catherine de Villepoix

____________________________________________
D’après un voyage au Tassili, per Catherine de Villepoix
(traducció al català de Tomàs Aymamí)
____________________________________________
Res no és més callat que la multitud sorollosa d’arreu.
Res no és més eloqüent que la solitud i el silenci del desert.

villepoix_1

Immensa estelada sota el fred lluminós, sec, de la nit sahariana.
(En la llunyania perfil de dunes, muntanyes resseques, somnis abandonats d’algun viatger pretèrit. )

villepoix_2.jpg (24073 bytes)

La víbria es desplaça damunt l’arena amb lents, calculats, sotracs –talment les convulsions d’un cos moribund. (Sempre aconsegueix el seu objectiu: arribar fins un cau, on l’espera el jaç segur de la foscor solitària o bé cries de fenec que esperen afamades el retorn de la mare.)

villepoix_3.jpg (4823 bytes)

Zeriba, cabana feta amb fang, amb canya: la bellesa d’una arquitectura que desafia el futur.
(I l’home antic i l’home modern exiliats en el present.)

villepoix_4

L’arena transporta paisatges: dibuixa marines, cors deshabitats, núvols de serenor allí on hi habitava el pur no-res.

villepoix_5.jpg (14277 bytes)

L’horitzó és un gest de traç afinat.
L’ocre de l’arena enlluerna.
El silenci de sílex.
Sense capvespre: llum sense biaix.

Tassili du Hoggar, abril 2002

© Catherine de Villepoix és geògrafa i molt sovint fa expedicions al cor del Sàhara. Quan no és de viatge, resideix a Palau de Vidre (plana del Rosselló).

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització

	CIELS (du desert), per Pierre-André Chapman >
	Quaderns de Viatge