daniel najmías
Traducció: Dolors Udina
1
Nits en llençols xops de records, no són nits,
insisteixen les paraules, no em deixen en pau:
impossible amb tu mateix, amb el passat,
amb els núvols carregats, els gralls del corb.
Paraules, millor atansar-shi a poc a poc, la nit
arriba farcida de tralles i flames, instruments
de la mare que et va parir.
2
Aquests vòmits, després, al matí,
quan ve a despertar-te del mal son
la crida del món. Però tu no has dormit,
per als insomnes no hi ha dia i nit,
viuen en un pol on mai no es fa fosc,
la llum els crema els ulls les vint-i-quatre hores del dia
i quan pregunten quina hora és, la resposta
és invariablement la mateixa.
3
Sense son, sense lloc on reposar el cap,
errants rodamóns cràpules, no dormen els poemes,
folls gairebé somnàmbuls cerquen a les palpentes el maquillatge
que faran servir demà per dissimular les ulleres.
Es coneixen tots els corredors de la casa,
han furgat fins en el darrer calaix,
han ensopegat amb la trampa per als ratolins,
shan fet amics de les bèsties nocturnes,
així van, així van, ballen un mambo desvetllat,
creuen consolar-se.
4
És clar que travessar la nit no és cosa fàcil,
per més ritme que hi posin els més desperts.
De nit dormen els vius, vagaregen els morts,
i els qui no dormim som els amos.
Ser amo de la nit té el seu preu.
al capdavall linsomni és un sacrilegi.
5
Corbates, mitjons, guants, botes, descolorides
camises, cinturons, una nina portada del Perú,
un perfumer comprat a Venècia, un cotxet
descapotable de fusta, un pastiller de plata,
lespelma expulsafums, el telèfon, una parella
de paper machè que balla el tango, un joier
dònix, una capseta per guardar botons o llàgrimes,
postals de Rubén enviades fa més de deu anys,
una, la foto de la reina dAnglaterra, laltra,
la caricatura dalguna femme fatale, quines altres coses més
vagaregen per la nit, quines coses més no em deixen dormir.
|
© Daniel Najmías, nascut a Buenos
Aires, va marxar del seu país el 1975, i viu a Barcelona des del 1977; és traductor
literari i poeta en potència. Entre els autors que ha traduït hi ha H.G. Gadamer, K.
Mann, I. Gibson, Ch. Bram, M. Ondaatje, Martin Walser, N. Gstrein, Harold
Bloom, Hermann Hesse, i H.R. Lottman. També ha traduït poemes de Paul Celan per a
les revistes Hora de Poesía i Rosa Cúbica. Premi de Traducció 2002 de la
Fundación Goethe-España, va ser coeditor (2000-2003) de la versió en castellà de The
Barcelona Review, on ha publicat les sèries poètiques los poemas imperfectos (tbr 22) y diez desnudos (tbr 34).
Aviat publicarà los poemas del @mor virtual.
© de la fotografía: The Royal Family
© de la posfotografía: Toni Garreta (www.tonigarreta.com)
Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda
sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització |