Dolors Miquel

índex \| índice \| navegació barcelona review #14
Dolors Miquel - 4 Poemes = audio
< Entrevista amb Dolors Miquel anglès castellà	Camioner, ih! cues de filaberquí els ulls dels pobres. Veus la finestra on dorm un pardal petit? El vidre sagna. Casa sense clau, la verge, l'àngel portau. Les rates canten. Suburbis, ravals, enceneu les llanternes per al llangardaix. A sota del pont una vella reposa dins l'immòbil son. A sota del vent una vella espanta el mati vinent. Dins de la brossa lluiten el gat i 1'home i Déu se'ls mira. I Déu erupta i Déu treu la petaca: fuma avorrit. Diu l'home al gat: La sardina és meva. I la Verge, Déu! Per alimentar els fills, la dona, la por, dóna'm l'ànima. Dóna'm un crostó amb una arengada de plata vella. Dóna'm un parrac de felicitat penjat d'una lluerna. Dóna'm el teu pit. Abeura'm la set de set que no se'm passa. Roba'm el sexe, talla-me'l a daus. Sembra'l a l'esplanada. Arrenca'm els ulls amb botons blancs de nacre d'ullal ben negre. Fills deIs meus fills. Fills Fills detants fills d'altres fills. I l'argelaga? Bleps de pobresa, al meu jardi, neixen vius i es moren morts. De mort certera, l'ala negra que creua la carretera. Camioner, oh! Voidries ser l'avió i portes roques?
________________________________ Cancó de Pujar a la Seu Qui no fos com fos que siga que se'n pugi dait la Seu amb un verd vestit d'ortiga i que hi pugi amb un sol peu. Si amb un peu no vol pujar-hi pot pujar-hi a dues mans, cap avall que pot pujar-hi cap amunt i els dits penjant. Si els dits no li pengen gaire o només en té un parell que cridi de pressa l'aire que ve d'Alguaire i és vell. Si el vent veu que triga massa que la llebre és a caçar amb l'escopeta carbassa cor dedins d'un canyissar, que tregui la boira blanca de dins del coll d'una gerra que vindrà a I'eixarranca lo peu llarg i la mà a terra. Si la boira s'enteixina a la vora d'un fruiter que cridi una padrina que ella sabrà què fer: amb timó o amb farigola i amb el bec de dos pardals els cascalls i la cassola, sang calenta i dos missals, regalíssia i un bastó, lo pinte de pua llarga, xocolata i regaló i un fanal de llum amarga. Si la padrina s'ha mort que li canti una exèquia i l'enterri dins d'un hort a la vora d'una sèquia. Que l'enterri i si no hi cap perqué té cabell tan negre, que li talli tot lo cap I lo foti dins lo Segre. Que l'enterri i si no hi dentre ni de front ni de costat, que li talli tot lo ventre i lo foti a Alpicat. Que l'enterri i si no hi viu quan ès l'hora de Gardeny que li porti la perdiu que li va fer perdre el seny. Si de tant esperar es troba un camí de cel minvant i una arbreda sense roba que la llum li va robant, que l'enfili sense presa i que hi vaig narinan per si l'home del sac vessa la ganyota d'un infant per l'estrip de la jaqueta... i faci com qui no hi veu quan la lluna es fa l'estreta sobre el turó de la Seu. Quan la llunas hi estiga que se'n pugi dalt de tot amb un fosc vestit d'ortiga i que hi pugi d'un sol BOT! ________________________________ Esgaldinc o Vers del NODIRRÉ (o de Guillermina de Pitiüssa, Marcabruna, Raimunda d'Aurenga o Arnolda Daniela) Ben bé no sé pas poc què dir i poso punt on hi va pont, perquè no tinc pas res a dir que tinc un tap enmig del front i faig el vers per no dormir que el vers s'assembla a la son Tinc tanta son que trobo e tinc dur i molt fer i hi vaig clapant cap al camí del sense cinc que fou trobat tot badallant. Caigué del seny com qui fa clinc i busco e clinc amb mà i amb guant. I trobo un clanc un clonc i un clunc i en vers envrs qui no se sap amb mots ben tots de res ben func i on ais i hi vaig-vaig-vaig de cap. Com caic de cul sobre el rim punk no sé si dormo o menjo rap. Un rap de peix que put a mar, vora un amar que put a peix i ara ho rimaré tot amb far que l'erra sona amb llum i es creix al cap que rar i car com bar no sap que el dos a l’u és greix. Ben bé no sé pas què he dit i si ho sabés, pas s'ho diria!!! ________________________________ Esgaldinc de la meva veïna Fina Aquella que va amb la bata blau de cel teixit boata i que duu al peu sabata es la meva veïna Fina a que mai no es despintina que ni morta es despintina Que si ella es despintina se sabria di siguida se sabria a l'estampida que els mixons ho estendrien al filferro de mentida. Que ni morta es despintina! I això la fa tan senyora la fa tan emperadora que dia i nit a tothora cap cap pèl es mou de l'olla que la veieu tan pimpolla tan posada, tan fonolla Que si ella es dispintina algo gros passa a la vida se sabria disiguida si algo gros passa a la vida perquè ma veïna Fina ni ben morta es dispintina! Si algo gros passa a la vida no hi haurà perruqueria potser ni tan sols hi haurà vida! Per tant si el nores exisitia res de gros passa a la vida i és que grossa cal que sia perquè la veïna Fina la que mai no es despintina que ni morta es despintina surti a comprar sense boata i ambel cap fet una guilla que ni morta es despintina!!!
© 1999 Dolors Miquel Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització
L'únic llibre que recordo haver publicat és el Llibre dels homes.... Ed. Empúries 1998. Ara a la tardor d'aquest 1999 sortirà Haikús del camioner. Dels altres pocs llibres tinc la voluntat de la no-memòria. Des de I'estiu de 1997 m'he dedicat també a fer recitals poètics. El primer va ser a Aiguafreda, gràcies al wiski i al Víctor Nick, que, a parts iguals, m'empenyeren a l'escenari. Abans d'això mai havia assistit a recitals poètics ni com a públic ni com a joglaressa. No crec en la professionalitat de 'escriptora (ni de l'escriptor). Mai he pensat que l'art sigui un treball, bàsicament perquè l'art em proporciona plaer i el treball, en canvi, em carrega molt. Afegiré que vai néixer en una terra plana, plena de turons, amb un riu i molts fruiters, on fa poc hi han tornat a niuar les cigonyes. Aquest fet ocorregué l'any 1960, un dimecres en què, al Japó, Nobusuke Kishi, va ser subtituït com a primer ministre del Parlament per Hayato Ikeda. El dia abans els belgues van retirar-se gairebé completament del Congo.