 Josep Pedrals
2 poemes
amb una introducció a cànec
de Víctor Nik
COMUNICAT DE VICTOR NIK
a BARCELONA REVIEW
la excusa: A les 5 de la tarda d'un dia de finals de juliol fa molta
calor a Barcelona. S'ha de ser guiri per suportar-la, i jo que sóc del país gitano
prefereixo fer la siesta al monte. No estic per tertúlies de poesia catalanufla actual de
la que no sé dir res de profit si no és per despotricar.
2a qüestió: Agraeixo sincerament la invitació de Barcelona Review
però és que, com ja he dit, fa una calor del dimoni, llavors suo massa i la qüestió
poètica se'm dilueix, i el que és pitjor, no paeixo bé el dinar i m'agafa un mal de
panxa que em va de la gola als pebrots.
3a raó i principal: Cedeixo gustós el meu lloc a un veritable poeta,
amb millor biografia, present curriculum i futura projecció, com és l'amic Josep
Pedrals, que us llegirà aquest comunicat.
Salut a tots,
Víctor Nik
poeta a ratos i
pintor constant |
 ESSÈNCIA
Un grupet d'andaluses, al pati,
xerraven davant del sorral
amb kimonos taronges,
i, vestides com algues, les nenes
feien rotllana…
Un parell de vailets mig suats
pretenien furtar tarongines
i enfilats a la tulia més alta
un cop dalt no sabien baixar,
perquè fent tres xiulets a la colla
deixarien de ser sois sospita
i amb la vara de freixe el gran iaio
i amb la vara de freixe el gran iaio
els faria miquetes el cul.
Tot el clan es reunia amb antorxes
al voltant de la taula parada
quan el vespre no es feia pregar,
al jardí, amb el brunz de les noies,
les rialles dels descamlsats
i la mare matrona afaltant
la carona del nen poca-solta
d'un bolet, car no es menja amb les
mans.
El jardí i el sorral s'acollien
l'un a l'altre al racó, com amants
que apartant-se del gruix de la festa
s'arrebossen sota el taronger.
I és llavors que els pillards deixen
1 'arbre
i trepitgen la sorra, que a onades
s'abraçava a recer amb unes flors,
i amb farcells de taronges amargues
enllesteixen parant atenció
al sopar i a la gresca: s'escapen
fent tres bots sobre el mur.
Al banquet,
un renec surt de sota un bigoti,
la platxèria s'atura i tres mansos
s'escarrassen a córrer enfurits
cap a la tàpia, tot quisqui
deixa el plat, i la matrona
comença a fer escarafalls.
El menut de la carona
aprofita i fica els dits
a la pasta de cigrons;
hi ha qul no perd els detalls.
|
barcelona
review #14
Xavier Canals