TU, QUE TINDRÀS LA LLUM D’UN DIA
Bella, la ment t’ha dut la carn dels somnis
on, sense rocs, les ones salen noms.
Amant davant el sol, has vist els nàufrags
esdevenir fantàstic continent.
I has dibuixat el mapa on, rics, habiten.
Mai no hauràs vist tan belles les ciutats,
perquè tindràs als ulls la llum d’un dia.
Del llibre Places de mans (Edicions 62, 1989)
CEL DESERT
La soledat no pot lluitar contra cap temps
perquè és el temps, tot buit del futur que el recorda.
Així el meu cos, captiu, sols es troba en present.
I els llavis, sense veu, contenen aigües mortes,
calendaris de glaç, rellotges enfonsats
en el seu boig desig de córrer per transcórrer.
No hi ha calma en l’instant d’aquest dia caigut.
La pols vermella irromp als ulls irats de l’ànima.
Del llibre L’amic desert (Edicions 62, 1992)
LA FRASE IMMUTABLE
Potser arribaves al Kaystros quan la vas pensar,
i ara és el riu un sediment de pedres.
Potser miraves la badia d’Efes quan la vas dir,
i ara és la terra que va arruïnar una ciutat.
Tot el canvi del món en una frase immutable.
I ningú no pot escriure la vida
dues vegades en la mateixa paraula.
Del llibre Atles d’aigua (Tres i Quatre, 1995)
© Vicenç Llorca
Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda
sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització
Biografia: Vicenç Llorca (Barcelona, 1965) és Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona i Magister en Filologia Catalana per la mateixa Universitat. S'ha dedicat preferentment al conreu literari de la poesia, de la traducció, de l'assaig i de la prosa de no ficció. Com a poeta és autor dels llibres La Pèrdua (1987), Places de Mans (1989), L'Amic Desert (1992), Atles d'Aigua (1995), Cel subtil (1999), Paraula del món. Antologia 1983-2003 (2004), Ciutats del vers (2005) i De les criatures més belles (2006), amb els que ha guanyat els premis Salvador Espriu de poesia jove, Ausiàs March, Vicent Andrés Estellés o Benvingut Oliver, entre d'altres.