|
 Selecció
de poemes de
SIGNE D'AIRE.
Obra poètica, 1939-1999
Albert Ràfols-Casamada
Proa, 2000
De Policromia o la galeria
dels miralls (1999)
(rosat)
el paisatge és una partitura
que toques sense violí
rosat és el color
que s'endevina
allà on circula l'àngel
Paul Klee posa el pinzell
(escoli 12)
separar amb la mà el cortinatge als ulls absorts sent un
cant
llunyanament reflectit
dins l'espai sense profunditat l'altra figura seu girant
furiosament la testa mirall
d'un vell carrer fos en un sol clam múltiple rosada soledat
espectacle d'un canviant
estol d'ombres grisenques trencament de cristalls i peces de falsa
seda l'arquitectura
prismàtica de les cases cim del verd que s'ajeu i es repenja
rosa
enroscat romaní
olorós i xiprers com espases enlaire cavalcant per nuvolades
blanques ombres de
rosa sostingut clous els ulls i sobre camps imaginats observes els
moviments d'uns signes
tremolosament foscos desxifrar aquest missatge escales amunt al
cim de la torre més
alta no fruites de pell turgent rosa auroral dels cossos nus la
mà de dits oberts
sostenint la cortina temps astorat freu del record rosa pàl·lid
dels llavis i vibrant
de les galtes al toc del vent desembre clar com un vidre s'enfila
el fum amunt
enllà del riu i les paraules falsos arbres florits es fonen
i
s'encenen sobre l'aigua
núvols rosats trenant-se aire solcat d'ocells quin crit de
goig
s'escampa entre
campanes jorn resplendent
De Hoste del dia (1994)
Epíleg en forma de palmera
I
El vidre de la finestra (oberta) duplica
la palmera que l'aire agita en silenci
Pel tronc puja la veu callada que el vidre
perfè en el somni
Somni de llum en la clara dimensió de
la tarda daurada
La sang del poema es fa llum al cim
de la palmera
Hi ha el record de moltes veus en la
quieta reverberació del vidre
Veus presents o llunyanes com núvols blancs
damunt la palmera
La palmera és perfil pur i esclat de
sorpresa
D'un traç segur neix i es desborda
Ve d'un fons i s'obre dins la pàgina
de l'aire
II
El poema és el traç que queda en l'aire
El traç de la palmera i la veu de les fulles
L'aire mou el poema
Hi ha cicatrius d'ombra al tronc:
graons vers la llum
El poema és llum i és ombra - ombra
avançant vers la llum
Passat i present al cor de la palmera
Instant precís de la paraula
S'alça la veu com la palmera en el silenci
Al vidre de la finestra (oberta) repercuteix
el cant de l'aire
Somia la palmera vols d'ocells, ales d'àngel
El poema és ala i és vol
Instant ardent, ombra i presència
 A
Erik Satie 1997
De El color de les pedres (1989)
ELEGIA
Orfes de llum estrictament precisa
quan ja no és l'hivern però encara
la primavera no dibuixa escales
de color a les finestres
no sabria què dir-te si em preguntes
per què els mobles tenen avui
aquest aire tan ple d'indiferència
damunt la taula estenc
un full de paper blanc
esperant que les flors hi projectin
llur ombra
la seva resplendor és massa feble
deixa un polsim només
impalpable
De SIGNES (1982-1983)
hi ha un temps callat en què les fulles neixen
la finestra és un mirall on et transformes en núvol
un espai contingut en un altre
el so del tren transforma el paisatge
salten les cireres entorn de l'ampolla
el rostre expectant de les coses
contactes irisats
la compacta qualitat d'un cos
la pols de guix del silenci
els camins són els jocs del destí
atzar i vent damunt la plana blanca
arrels o àncores
espurneig estel·lar al fons dels ulls
els límits inconcrets del matí
circulen les lletres damunt el paper
asseure's al parapet del pont
l'halo lluminós de la sorpresa
el pes crispat del pinzell
ones d'un altre viatge
la distància és un braçat d'esperes
fondre's en un mateix
arredossada al temps
joiosa i furient com una guspira
incògnita apressant de l'espai buit
ales o sabates
ganivet de la nit
el tall refulgent d'una mirada
l'ombra dels pensaments damunt les coses
estelles dels records
hi ha un temps de cants entre les fulles
De paranys i raons per atrapar un
instant (1981)
ressò d'alguna cosa
ombra de no sé què
tecles de clarobscur
en la quietud
girada cap endins
llibreta nova
a la segona pàgina
escric la paraula
porta
i la deixo
entreoberta
perquè pugui entrar
algú
a mirar-la
(la llibreta
és aquesta)
poema
festa dels mots
contactes inesperats
salts
d'una paraula a l'altra
esclats d'imatge
esclats de sentit
lligams secrets
entre els mots i els objectes
sostenen els mots les imatges
que fan possibles les coses
De TERRITORIS DE TEMPS (1979)
quina fosca fumera
entela la distància!
gebre als camins
i remors de tempesta
tot l'horitzó retruny
núvols de sang
travessen l'espai buit
gossos famèlics borden
corrua silenciosa
carretera de fel
ales de plom
De Com una clau (1960)
I ara et tinc amb mi però
només una mica de tu amb
una mica de mi et
tinc però tu no ets tot el tu que
jo vull ni jo sóc tot el
jo que et vol
De La lluna barca roja (1947-1949)
MOTIUS DE JOIA
Calaixeres amb sucre per calaixos,
cadires, la sang dels homes,
la veu, els trens roents de velocitat
i ferro, les llargues setmanes,
les lleugeres hores, els besos,
els ulls, la mar sadolla d'escuma,
de gavines, el vent, les xemeneies
de les fàbriques; les grans turbines,
les rescloses, els àlbers, la neu
de passa vacil·lant, els ocells, els estels,
aquest món que sota els nostres peus
oposa la seva existència compacta.
Sento flautes, tabals, cavalls
veig les portes obrir-se, florir-se les roses,
veig els ocells volar sagnants sota d'un sol
ja cert, veig el verd
de les persianes, la lluentor del raïm,
veig trencar-se cadenes de pols,
veig fronts i llavis, i finestres,
sento el cant de l'alosa, el cant del fum,
el cant de la roda damunt el dur
camí, sento el fremir de les ales, el cant
del vi dins el vas, el rumiar de les vaques, de l'herba
el respirar de l'herba.
|
Especial